Carta del regidor

Gràcies pel vostre interès vers el meu estat de salut (física, psíquica i política).
Voldria, des d’aquest bloc amic, fer un parell de puntualitzacions tot i que l’escrit serà reproduït al lloc que li correspon, el bloc de la Secció Local d’Esquerra a Abrera.
En Francesc Camacho va ser membre fundador de la Secció Local d’ERC a Abrera
Francesc Camacho es regidor ( el primer regidor d’ERC un cop passat el tràngol de la dictadura) de l’ajuntament d’Abrera i aquesta es la seva segona legislatura.
En Francesc Camacho te un compromís adquirit amb el poble d’Abrera que no pensa trencar a no ser per força major.
He estat greument malalt dues vegades durant aquest anys que he estat regidor, no he d’amagar que la meva salut no es de ferro.
Una Pneumònia atípica (la primera) ara fa quatre anys que , per no fer bondat, no respectar els marges donats pels metges i tornar a treballar abans d’hora, el dia tres de gener va “rebrotar” com a “vessament pulmonar” (la segona).
El Senyor Camacho no te “una miqueta de tos”, el Senyor Camacho ha estat traient sang per la boca durant un mes i mig, ha perdut capacitat pulmonar, entre d’altres capacitats, i va estar a punt de tocar la cua d’en Banyetes un parell de vegades.
Be, encara soc viu, respiro i cada dia recupero les forces una mica mes.
No us estrany veure’m un altre vegada de “baixa”. La cura es llarga.
Poca gent ha sabut de la meva malaltia del moment del seu inici i sobta veure a d’altres, que ho saben de fa quatre dies, fen bandera “d’enteradillus”.
Reconeixes als amics quant als moments greus fan allò que els hi demanes i son discrets.
La meva relació amb el partit es ara millor que mai, el fet de no ser el president de la secció local hem fa gaudir de la política de partit sense els entrebancs de “la paperassa”.
Continuo sent membre de les executives local i comarcal encara que delegant la assistència (per motius de salut) al nou president local.
He acompanyat al nostre secretari de joventut i candidat al congrés a tots els actes de la comarca i l’he posat en contacte amb tota la gent d’esquerra que hem cregut necessària per tal de facilitar la que serà la seva tasca a partir d’ara com a polític comarcal.
Personalment considero que ha estat una campanya “cansada”.
Soc Regidor.
Qui tingui dubtes que vingui al proper ple i, un cop acabat, si encara te ganes i forces, en parlem. Jo hi serè.
Sempre al servei del meu poble i al vostre.
Francesc Manel Camacho i Liesa

Dia internacional de la Dona Treballadora (8 de març)

El dia 8 de març, dia internacional de la dona treballadora i dia de reivindicar llibertats i igualtats de les dones, cal conèixer quines fites s’han aconseguit fins ara i quines cal encara reclamar.

La llei orgànica per a la igualtat entre homes i dones, una llei necessària que fa referència a aconseguir la plena igualtat laboral i eliminar qualsevol discriminació.
Es necessari dotar-la de mesures transversals en tots els àmbits de la vida social, laboral, política, econòmica, etc.
També queda reflectida la llei de conciliació de la vida personal i laboral.
No obstant al món laboral, l’aplicació de les lleis no es compleix, només (i potser) a les institucions públiques, però a les empreses privades i a l’economia submergida hi ha una gran majoria de dones en sectors i ocupacions menys valorats econòmicament i socialment, és a dir, queda molta feina per fer.

D’altra banda no podem deixar de parlar d’aquesta xacra que és la violència de gènere, per desgràcia cada cop més present, les noticies parlen de nous casos cada dia, això fa dubtar de l’eficàcia d’algunes lleis, en especial la Llei integral contra la violencia de gènere. Ja va bé que hi hagi una legislació correcta, però també cal fer una tasca conjunta tota la societat, per tal que es prengui consciència del que significa la dignitat de les persones, del respecte als altres, valors morals i el dret a viure.

Per últim una qüestió , és necessària una llei que despenalitzi l’avortament, que la interrupció voluntària de l’embaràs es porti a terme dins dels marcs legals d’un estat democràtic i de dret. És imprescindible que s’asseguri la protecció i seguretat de les dones que volen exercir aquest dret tinguin les màximes garanties i que les clíniques i els professionals estiguin adaptades a aquestes necessitats, sobretot per aquelles dones amb menys recursos. Per això demanem que l’avortament sigui lliure i gratuït.





Àngels Cervera Fàbregas

Els paranys de la llengua i el llenguatge. semàntica de campanya.

Partint de la base d’un article d’en DESCLOT publicat al diari Avui m’agradaria fer una sèrie de reflexions.
"Jo vull que els espanyols siguin iguals en drets i lliures". Aquesta ha estat una de les consignes que més ha proclamat Mariano Rajoy durant tota la campanya electoral.
Hi ha espanyols diferents? N’hi ha que no són lliures? El Partit Popular s’ha especialitzat en la perversió de la semàntica. Quan Rajoy diu "iguals" i "lliures", vol dir uns més "iguals" i més "lliures" que els altres. "Iguals", en la seva terminologia nacionalment trentista, vol dir "intercanviables".
És a dir, un senyor de Zamora ha de poder viure a Barcelona parlant castellà i un senyor de Barcelona ha de poder viure a Zamora, no cal dir que, parlant castellà també.
"Lliures" vol dir que un senyor de Zamora ha de poder triar el castellà com a la llengua vehicular de l’ensenyament del seu fill si ve a Barcelona i que un senyor de Barcelona pot triar també el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament del seu fill si va a Zamora.
Poca cosa ha canviat dels temps del dictador.
Aquests arguments eren exactament els mateixos que feia servir el règim franquista per prohibir l’ús públic del català. S’hi aproxima vostè, senyor Rajoy. L’únic problema de tot plegat és que el senyor de Zamora –Valladolid - Salamanca és més igual i més lliure que el senyor de Barcelona o Abrera, perquè ell es pot moure per Espanya en la seva llengua i el senyor de Barcelona o Abrera acabarà que no es podrà moure amb la seva ni a casa.
Per quins motius als mítings dels socialistes i populars a Abrera la llengua que es fa servir es bàsicament la Castellana ? Per igualar al ciutadà d’Abrera al de Zamora o Salamanca o Valladolid ?
D’altres fan servir les “quotes” i fan content a “l’espanyolet” que porten dins amb l’utilització d’un “justet” 50% (ni mes ni menys, no fos cas que els socis s’enfadessin).
Quan hi ha gent més igual i més lliure que una altra, la desigualtat i l’opressió esdevenen pràctica habitual.
Es la pràctica habitual del PP i l'esporàdica del PSOE, que ha introduït reformes en l’ensenyament amb la mateixa intenció. Una i lliure.

Francesc-Manel Camacho i Liesa
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya

Per què cal votar Esquerra?

Perquè som la veu de l'esquerra catalana a Madrid. Esquerra és l'únic partit de l'esquerra catalana que té veu pròpia al Congrés. A Madrid, el PSC desapareix dins del grup del PSOE, i ICV-EUiA dins d'Izquierda Unida.


Per avançar socialment i nacionalment. Sense la forta presència d'Esquerra al Congrés no s'hauria aconseguit: la llei de retorn dels Papers de Salamanca; la derogació del transvassament de l'Ebre; la prohibició de donacions anònimes als partits; la llei que reserva el 30% del sòl per a la construcció d'habitatges per a joves i persones amb rendes baixes; el dret a l'assistència domiciliària a la gent gran...


Per un finançament just que acabi amb l'expoli fiscal. Cada català "regala" més de 2600 euros a l'any a l'Estat espanyol. Per això Esquerra no donarà suport a cap candidat si abans de la investidura no es publiquen les balances fiscals, perquè tothom sàpiga què paguem a Espanya en impostos i què ens retornen. Zapatero incompleix amb facilitat la seva paraula, per això, volem les coses clares d'entrada.


Per la unitat d'acció davant l'Estat. Esquerra es compromet a defensar un programa unitari sobre infraestructures amb la resta de forces catalanes i recollir, així, les reivindicacions de la manifestació de l'1-D: unitat de la societat civil i dels partits enfront l'Estat espanyol.


Per la independència. Perquè Esquerra és l'única força que treballa per la independència de Catalunya i promou un referèndum d'autodeterminació. Cap vot sobiranista no pot anar a un candidat com el de CiU, Duran i Lleida, contrari a la independència de la nostra nació.

Per fer una Catalunya més lliure cal una Esquerra més forta.

OBJECTIU: UN PAÍS DE PRIMERA

(per això volem la independència)