Els paranys de la llengua i el llenguatge. semàntica de campanya.

Partint de la base d’un article d’en DESCLOT publicat al diari Avui m’agradaria fer una sèrie de reflexions.
"Jo vull que els espanyols siguin iguals en drets i lliures". Aquesta ha estat una de les consignes que més ha proclamat Mariano Rajoy durant tota la campanya electoral.
Hi ha espanyols diferents? N’hi ha que no són lliures? El Partit Popular s’ha especialitzat en la perversió de la semàntica. Quan Rajoy diu "iguals" i "lliures", vol dir uns més "iguals" i més "lliures" que els altres. "Iguals", en la seva terminologia nacionalment trentista, vol dir "intercanviables".
És a dir, un senyor de Zamora ha de poder viure a Barcelona parlant castellà i un senyor de Barcelona ha de poder viure a Zamora, no cal dir que, parlant castellà també.
"Lliures" vol dir que un senyor de Zamora ha de poder triar el castellà com a la llengua vehicular de l’ensenyament del seu fill si ve a Barcelona i que un senyor de Barcelona pot triar també el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament del seu fill si va a Zamora.
Poca cosa ha canviat dels temps del dictador.
Aquests arguments eren exactament els mateixos que feia servir el règim franquista per prohibir l’ús públic del català. S’hi aproxima vostè, senyor Rajoy. L’únic problema de tot plegat és que el senyor de Zamora –Valladolid - Salamanca és més igual i més lliure que el senyor de Barcelona o Abrera, perquè ell es pot moure per Espanya en la seva llengua i el senyor de Barcelona o Abrera acabarà que no es podrà moure amb la seva ni a casa.
Per quins motius als mítings dels socialistes i populars a Abrera la llengua que es fa servir es bàsicament la Castellana ? Per igualar al ciutadà d’Abrera al de Zamora o Salamanca o Valladolid ?
D’altres fan servir les “quotes” i fan content a “l’espanyolet” que porten dins amb l’utilització d’un “justet” 50% (ni mes ni menys, no fos cas que els socis s’enfadessin).
Quan hi ha gent més igual i més lliure que una altra, la desigualtat i l’opressió esdevenen pràctica habitual.
Es la pràctica habitual del PP i l'esporàdica del PSOE, que ha introduït reformes en l’ensenyament amb la mateixa intenció. Una i lliure.

Francesc-Manel Camacho i Liesa
Regidor d’Esquerra Republicana de Catalunya